Marisa,Martins,mezzosoprano

LA DONA I EL ROMANTICISME. ANHEL I DESESPERANÇA

MARISA MARTINS, mezzosoprano
JAUME TORRENT, guitarra

DSC_4543Abcd
Els tres grans cicles de lieder de Fr. Schubert, Die schöne Müllerin, Winterreise i Schwanengesang, han estat interpretats tradicionalment per veus masculines de tenor o de baríton, tot i que mai han faltat veus femenines que, amb indiscutible autoritat artística, els hagin incorporat total o parcialment al seu repertori aconseguint traduir amb èxit tota la seva expressivitat i dimensió dramàtica.
Hi ha música que pel fet d’estar profundament arrelada en la condició humana, està per sobre del temps i també hi ha música que per la seva qualitat intrínseca admet més d’una assignació instrumental. Aquest és el cas d’aquestes col·leccions de cançons de Schubert que, malgrat les associem a una determinada estètica temporal la transcendeix superant, al mateix temps, qualsevol associació incontestable a un color instrumental únic.
Durant el romanticisme, la exaltació dels sentiments assumeix un valor predominant. L’amor s’erigeix como un dels grans temes de la poesia i de la música i, com l’estrella polar, guiarà al caminant -der Wanderer es home o dona- en la seva immersió en el camí iniciàtic que transita a través de l’anhel, de les falses esperances, de les expectatives frustrades, del desesper, del sentiment de soledat i, finalment, del desig de autodestrucció…
La versió que Marisa Martins (mezzosoprano) i Jaume Torrent (guitarra) ofereixen del Winterreise no tant sols manté les més altes expectatives interpretatives del cicle, sinó que li aporten matisos expressius que, por la personalitat vocal i instrumental d’ambdós, no podríem esperar de las versions tradicionals per a veu masculina i piano.