- jueves, 5 Mar 2026 - 20:00 (CEST)
- Teatre de Sarrià. c/Major de Sarrià, 117
Veu i tiorba conflueixen per expressar amb intensitat els afectes, amors i desamors del barroc italià.
Al final del segle XVI els italians es proposen trencar els cànons estètics imperants en la música.
En aquell moment, els intel·lectuals de diversos camps que integraven el cercle de la Camerata fiorentina ja miraven el món a través del telescopi, que s’havia inventat recentment. I Vincenzo Galilei, també membre de la Camerata i pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la complexa i “antiga” polifonia per tal que una sola veu neta expressés els afectes i les passions més diverses de l’ànima humana. En la llavors anomenada “nova música” o “pràctica moderna”, un dels instruments protagonistes per a l’acompanyament era la tiorba, amb les seves catorze cordes. La pràctica del recitar cantant —com ho feia Giulio Caccini, que s’acompanyava a si mateix amb la tiorba— i la bellesa transcendent dels textos musicats de Claudio Monteverdi i de molts dels seus contemporanis van marcar una manera de fer música que trencava les fronteres del temps i que, encara avui en dia, continua sent actual. La proposta ens presenta un programa intens i ple d’emocions, on veu i tiorba conflueixen per expressar una fantàstica —i alhora humana— gamma d’afectes nascuts de l’amor i el desamor en el barroc italià.
Marisa Martins, mezzosoprano
Rafael Bonavita, tiorba
